AMANIDA DE TOMAQUET I FORMATGE

Aquesta amanida és genérica, i inclou tant la famosa amanida grega, com l'amanida caprese italiana.
Aquí podem fer una amanida amb un concepte semblant, a partir dels nostres ingedients. Així, podem substituïr el formatge "feta" grec o el formatge "mozzarella" per un altre formatge, com un Idiazabal o u formatge fresc de cabra,amb unes olives negres del país, i un tomàquet escollit.

Si bé la combinació de mozzarella i alfabrega fresca, és única, i el formatge "feta" amb orenga i olives de Kalamata també té matissos inoblidables. Podem fer una  versió més cassolana, insistint en un altre dels ingredients bàsics, el tomàquet. Aquí tenim unes versions autoctònes inmillorables, amb el tomàquet Raf, o el tomàquet de montserrat, els tomàquets "arrugats" de l'horta de Lleida, o fins i tot el tomàquet rosa de Màlaga, o alguna de les seves descendències. Fugim dels tomàquets de pell llisa canaris i de les varietats comercials del tomàquet cherry.

Ingredients per a 4 persones.
      Dependrà de la mida del tomàquet, que pot donar per a una o per a 4 persones.
      250 gr. de formatge. També dependrà de la intensitat, posant-ne menys si és un Idiazabal.
      Hi posarem la totalitat o fins a 320gr. si és formatge Brie o emmental.
      Si posem formatge de rulo de cabra, pot ser interesant escalfar-lo a la planxa.
      Vinagre balsàmic o vinagre de poma.
      Olives negres d'empeltre (al gust).
      Alfàbrega verda al gust, o una cullerada d'orenga en sec.
      Oli verge d'oliva extra.(al gust)

El resultat serà una bona combinació, a la qual sempre hi podem afegir alguna cosa més, com annous, mel, torradetes de pà, rúcula o ceba.Dependrà del gust dels comensals i de les existències.

També,podem fer servir tomàquets secs, en sal, i pebrot vermell escalibat o fregit, amb tapadora, amb un resultat que sembla fet al forn.

PASTA AMB FORMATGE I ANNOUS

Aquest plat, toti que pot emmarcar-se dins una dieta ovo-lacteo vegetariana, aporta els nutrients dels fruits secs i del formatge, és a dir fibra, proteïnes, hidrats de carboni d´absorció rápida,greixos insaturats (oli d'oliva extra verge) incloient la esquiva vitamina B12.

Ingredients (per a 4 persones):

               Pasta seca tipus Macarrons, Fussilli (o similar): 250 gr.
               Formatge d'ovella (tipus Mantxego, peccorino,...): 125 gr.
               Annous pelades de califòrnia: 100 gr.
               Oli d'Oliva Verge Extra. 1 raig
               Orenga: 1 pessic.
               Sal: 1 pessic.

        Primer,posarem a bullir la pasta amb una bona cuantitat d'aigua amb sal. Un cop arrencat el bull
afegirem la pasta, amb uns set o vuit minuts de cocció. Tastarem la pasta per si no ens agrada tant "al dente", tallant la cocció, escorrent la pasta o affegint un parell de gots d'aigua freda.

A part, tallarem el formatge a llesques i després a daus, i matcarem les annous en un morter, fins aconseguir una mida semblant als cigrons crus.

Per a finalitzar, col.locarem la pasta en un plat (escorreguda), i afegirem el formatge, les annous, l'orenga i el raig d'oli, i podem servir.

                        

AMANIDA PRIMAVERA

Aquesta recepta és una de les moltes oportunitats de barrejar coses que ens donen les amanides, en aquest cas és casi com la idea d’una pizza. Quatre coses, ben conjuminades.

Es un plat que figuraba a la carta de la pizzzeria QUATRE, de la plaça Comas de Barcelona, ara desapareguda. La darera vegada que hi vaig abar, hi havia un restayrant Grec.

Per persona:

• Enciam.
• Nous pelades ( 5 o 6)
• Formatge a taquets (gouda) (50 gr)
• Anxoves (2 o 3)
• Herbes d’amanir (italianes) o orenga.
• Oli, sals.
• Vinagre balsàmic o salsa de soja.

Primer netejarem l’enciam, fulla per fulla, sota el raig d’aigua.

El tallarem a una mida més petita (quatre dits aprox.).

En un bol de vidre o plàstic, barrejarem l’enciam, el formatge, les anxoves (tallares a terços) i  les nous pelades. Per sobre hi afegirem les herbes d’amanir o la orenga.

PIZZA. QUATRE FORMATGES.

La massa de pizza, és de les més fàcils de fer. Encara que un cop s’han provat de fer, totes resulten prou assequibles, fins i tot per a un cuiner principiant.

Les masses de pizza, també són de les que més variants admeten, i es troba així als receptaris, ja que admeten força latitud de variació en els ingredients, n’hi ha que n’afegeixen ou, blat integral, mantega o margarina, ... fins i tot sèsam o altres llavors i flocs de civada. 

massa

Per a dos pizzes, amb safata de forn elèctric (22x22 cm).

          

               1 got i mig de farina (180 gr).

               1 pessic de sal.

               1/3 de sobre de llevat químic -Royal- (5 gr.)

               1 rajolí d’oli d’oliva (3 cullerades).

               1/3 de got d’aigua (6 cl.)

Podem fer un munt de farina a sobre del marbre (net) i abocar la resta de ingredients  al centre, com diuen molts llibres de cuina, o agafar una carmanyola rodona, o una ensaladera, i remenar-ho tot amb una cullera de fusta -es més net-.

Quan acabi de formar-se la pasta, és millor que remenem amb les mans (amassat), a sobre del taulell, ja a fora del recipient. 

Quan tinguem una bola bastant homogènia, de la consistència de la plastilina, ja la podem deixar reposar una mitja hora com a mínim. Ens servirà el mateix recipient, i la podem tapar amb un drap de cuina net i sec.

Fins arribar aquí, potser ens caldrà afegir una mica d’aigua (gotes) o un polsim de farina. No hem de tenir por de maltractar la massa de la pizza, ho aguanta molt bé.

Totes les pizzes parteixen de la mateixa base: l’equivalent a una pizza margarida: aplanarem la massa amb el corró (pot ser des del corró de fusta a una botella de vidre), escampant una mica de farina pel taulell i per les dos cares de la base, estirarem la massa fins assolir la mida de la safata del forn i la girarem, per estirar-la en l’altre sentit, com que farem servir una safata quadrada, li podem donar forma quadrada. Li donarem un gruix d’uns 3mm.

Un cop estirada la massa, posarem una mica d’oli untant el fons de la safata i l’encabirem a dins; si ens queda una mica curta, la podem estirar fent pressió amb el palmell de la mà, i si ens queda una mica llarga, la podem centrar i doblegar les vores, que aplanarem amb els dits.

PIZZA QUATRE FORMATGES

La massa de base serà la mateixa que a les pizzes anteriors, i també els primers passos, encabir la massa a la safata, les quatre cullerades de tomàquet triturat, escampades amb el revés de la cullera, el formatge per a fondre, només canviaran els ingredients finals.

          1 Base de pizza

          4 cullerades de tomàquet triturat.

          1/3 de sobre de formatge Mozzarella ratllada

          1/3 de sobre de formatge Emmental ratllat

          ½ sobre de formatge tipus mahó ratllat (filat), o bé formatge parmiggiano.

          1/2 porció de formatge roquefort, blau, o  gorgonzola.

          Orenga.

 Per a fer la pizza margarida, escamparem quatre cullerades de tomàquet triturat i formatge mozzarella al gust (uns 50 o 70 gr). Si no tenim Mozzarella, podem fer la pizza amb Formatge emmental , gouda o gruyere ratllat

A sobre d’aquesta primera preparació i posarem,  els quatre formatges, ratllats o a  trossets , amb  un polsim d’orenga (al gust).

Podriem doblar la quantitat de mozzarella o emmental i afegir-hi manxego ratllat o peccorino (d’ovella) enlloc del formatge de mahó filat.

Mentrestant, pre-escalfarem el forn a 180-200 ºC, i amb el forn calent, hi posarem la pizza.

En un quart d’hora la tindrem preparada per portar a taula. Es millor deixar refredar  la safata  del forn, i posar-la en un plat, ajudats de dos espàtules, així no se’ns trencarà en tallar-la.

FOCACCIA DE MELANZANE I FORMATGE

La base de la foccacia, la massa, és exactament la mateixa de la pizza, el què no  porta mai, es tomàquet triturat o fregit.

Necessitarem mitja albergínia grossa, o una de petita. La farem a talls, primer per la meitat, traient la punta i les vores amb pell i després a talls paral·lels de 2 mm de gruix (en necessitem uns 9 talls).

• Base de pizza
• sobre de formatge Emmental.
• ½ albergínia tallada en fulls d’uns 2 mm de gruix.
• Oli d’oliva verge.
• Orenga.

A la safata, hi posarem una mica d’oli untat, i a sobre hi ajustarem la massa, que haurem estirat tan prima com puguem, sense que s'ens trenqui

Sobre la massa, afegim un bon gruix de formatge, i disposem els trossos d’alberginia amb una mica de sal, i un raig d’oli.  A sobre de tot, hi posem  l’orenga.

Deu minuts al forn a 180 ºC i a servir.

 A mitja cocció, traurem la safata del forn i afegirem un rajolí d’oli.

Comencem amb una  llista de pizzes establertes fàcilment a la cuina, a partir del que sol quedar a la nevera, en aquest cas, com que sempre procuro tenir a la nevera gambes congelades, em trauran del pas fàcilment.

FOCACCIA DE PORRO I BRIE.

La paraula “foccacia”, s’utilitza normalment per a designar el pa de pizza, la base de pizza feta al forn amb un polsim d’orenga i unes gotes d’oli. Tanmateix,  els ristoranti italians, ens han acostumat  a unes foccacia amb amanides vàries, i altres ingredients “crus”, com prosciutto, pernil d’ànec, tomàquet sec, formatges,...

Hi ha també la versió de les foccacia amb ingredients fets al forn, que jo vaig conèixer a través de la cadena de menjars ràpids “Buenas Migas”, que presumeix de cuina casolana italiana i gal·lesa, amb tres super-vendes, la tarta Pascualina (de bledes), recepta argentina , la foccacia de porros amb formatge Brie i la foccacia de melanzzane (albergínia).

La base de la foccacia, la massa, és exactament la mateixa de la pizza, el què no  porta mai, es tomàquet triturat o fregit. La estendrem tan prima com poguem.

• Base de pizza
• 1 sobre de formatge Emmental.
• ½ all porro tallat i bullit.
• 2 Porcions de formatge brie a talls.
• Orenga.

A la safata, hi posarem una mica d’oli untat, i a sobre hi ajustarem la massa.

Sobre la massa, afegim un bon gruix de formatge ratllat, i disposem els trossos d’all porro bullits amb una mica de sal. A sobre, hi posem els talls de formatge brie i l’orenga.

Deu minuts al forn a 180 ºC i a servir.

PEBROTS DEL PIQUILLO FARCITS DE CREMA DE GORGONZOLA

Ingredientes (4 personas):

• 12-14 pebrots del piquillo.
• 150 gr de formatge gorgonzola (o roquefort)
• 1 ceba mitjana.
• 2 cullerades de farina
• 1 de llet.
• 2 nueces de mantega.
• nou moscada
• Els retalls d’un parell de pebrots
• Oli d’oliva verge (un parell de cullerades)
• Salsa de tomaquet triturat ( 4 o 5 cullerades)
• Sal
• Pebre negre

Farem una beixamel amb ceba; primer tallarem la ceba molt prima, fondrem la mantega en un caçó i afegirem la ceba, que deixarem enrossir. Hi posarem una mica de pebre molt i nou moscada ratllada. Afegim la farina i la deixem torrar una mica, per a que no ens agafi gust de farina crua.

Hi aboquem la llet poc a poc mentre removem amb una cullera de fusta, fins que agafi consistència. Ara hi afegirem el formatge gorgonzola, que ha de quedar en una pasta homogènia , remenarem durant una estona. Després apagarem el foc i deixarem arrofredar. Si possessim roquefort, fariem servir menys sal, i el podem barrejar abans de posar-hi la llet (tot dependrà de si està tou o si li costarà desfer-se).

Comprarem els pebrots del piquillo sencers, però ja nets i cuits, en conserva; per a farcir-los podem fer servir una mànega pastelera (o una bossa de plàstic, nova, amb una punta tallada, o una cullera, amb una mica de paciencia) Si es trenca algún, no el llençarem, doncs el farem servir per la salsa.

La salsa per a napar els pebrots, la farem amb el suc dels pebrots, uns retalls de pebrot trencats o tallats amb tissora, i la salsa de tomàquet. Hi posarem unes cullerades d’oli d’oliva en un caço al foc, una mica de pebre molt, un pessic de sal, els pebrots i el tomaquet triturat (o concentrat). Deixarem coure al foc uns dos minuts, i posteriorment ho passarem pel turmix.

Posarem els pebrots en una safata per anar al forn, els naparem amb la salsa i els escalfarem un tres o quatre minuts. Ara ja els tenim per anar a taula, també els podem menjar freds (mai de la nevera).

Una variant que també funciona força bé, és amb formatge maó semi-sec, que haurem de ratllar o laminar per a incorporar a la beixamel.