Ingredientes (4 personas):
- 12-14 pebrots del piquillo.
- 150 gr de formatge gorgonzola (o roquefort)
- 1 ceba mitjana.
- 2 cullerades de farina
- 1 de llet.
- 2 nueces de mantega.
- nou moscada
- Els retalls d’un parell de pebrots
- Oli d’oliva verge (un parell de cullerades)
- Salsa de tomaquet triturat ( 4 o 5 cullerades)
- Sal
- Pebre negre
Farem una beixamel amb ceba; primer tallarem la ceba molt prima,
fondrem la mantega en un caçó i afegirem la ceba, que deixarem
enrossir. Hi posarem una mica de pebre molt i nou moscada ratllada.
Afegim la farina i la deixem torrar una mica, per a que no ens agafi
gust de farina crua.
Hi aboquem la llet poc a poc mentre removem amb una cullera de fusta,
fins que agafi consistència. Ara hi afegirem el formatge gorgonzola,
que ha de quedar en una pasta homogènia , remenarem durant una
estona. Després apagarem el foc i deixarem arrofredar. Si possessim
roquefort, fariem servir menys sal, i el podem barrejar abans de
posar-hi la llet (tot dependrà de si està tou o si li costarà
desfer-se).
Comprarem els pebrots del piquillo sencers, però ja nets i cuits, en
conserva; per a farcir-los podem fer servir una mànega pastelera (o
una bossa de plàstic, nova, amb una punta tallada, o una cullera,
amb una mica de paciencia) Si es trenca algún, no el llençarem,
doncs el farem servir per la salsa.
La salsa per a napar els pebrots, la farem amb el suc dels pebrots,
uns retalls de pebrot trencats o tallats amb tissora, i la salsa de
tomàquet. Hi posarem unes cullerades d’oli d’oliva en un caço
al foc, una mica de pebre molt, un pessic de sal, els pebrots i el
tomaquet triturat (o concentrat). Deixarem coure al foc uns dos
minuts, i posteriorment ho passarem pel turmix.
Posarem els pebrots en una safata per anar al forn, els naparem amb
la salsa i els escalfarem un tres o quatre minuts. Ara ja els tenim
per anar a taula, també els podem menjar freds (mai de la nevera).
Una variant que també funciona força bé, és amb formatge maó
semi-sec, que haurem de ratllar o laminar per a incorporar a la
beixamel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada